Fora de joc

De cal notari al registrador

Trenta-sis anys després de la mort de Franco (i a 75 de la mort de José Antonio Primo de Rivera i Bonaventura Durruti), un altre 20-N pot passar a la història com la data del retorn del PP al Govern d’Espanya. Sol o bé acompanyat d’un Josep Antoni Duran i Lleida amb ganes de remenar les cireres.
A diferència de l’any 1996, quan el candidat Joaquim Molins pregonava per televisió que plantaria cara al PP, i del 2006, quan Artur Mas va anar a cal notari per oficialitzar el rebuig, per activa o per passiva, a un pacte amb el PP, ara CiU està disposada a convertir-se en parella de fet amb el PP a canvi de l’obtenció del pacte fiscal. En aquest sentit, CiU canvia el notari pel registrador, amb l’objectiu d’escripturar per a informació pública les condicions (càrregues i hipoteques) associades al nou Govern.

Els registradors són funcionaris dependents del Ministeri de Justícia, que regenten un registre sense cap tipus de competència (a diferència dels notaris, per exemple) en un territori concret. És a dir, una figura associada a la burocràcia i la indolència molt allunyada del caràcter emprenedor i innovador. Mariano Rajoy, convé recordar-ho, va ser el registrador més jove d’Espanya i encara és titular (en excedència) del registre de Santa Pola (Alacant).
Duran i Lleida té pressa per anar al registre (en tot cas, abans seria bo que aclarís la fórmula del pacte fiscal en la línia del concert econòmic). L’any passat ja va intentar convèncer el PNB perquè no aprovés els pressupostos del Govern i fa poques setmanes esperonava encara una moció de censura contra el president Rodríguez Zapatero. Ara bé, mentre anar a cal notari només depenia de la voluntat pròpia, per anar al registre també cal la voluntat de l’altre.
Bé, amics i amigues, a diferència de Mariano Rajoy, que, després de tres anys i mig d’esperar desvagat als peus dels lleons veient passar el cadàver del seu adversari polític per la carrera de San Jerónimo, se li ha girat una mica de feina, servidor comença unes vacances merescudes i necessàries. Espero que aquestes properes setmanes ningú gosi demanar-me el vot. Arreveure.

Más Noticias