Fora de joc

Escoles de doctorat

Andreu Mayayo

Després de les caixes d’estalvi i a l’espera del que passarà amb les diputacions provincials, el Ministeri d’Educació vol deixar preparat el marc legislatiu per esperonar la fusió de les d’universitats públiques. Això sí, de forma voluntària i passant la pilota, dels requisits i les condicions, a les comunitats autònomes. Una decisió esperada després de fer-se públic, la setmana passada, l’informe redactat per una comissió internacional d’experts que posava en qüestió la viabilitat acadèmica i financera d’un mapa atapeït de 50 universitats públiques, a les quals s’han de sumar l’existència de 28 de privades.
Alguns experts subratllen que el problema no és tant la proliferació d’universitats o de centres universitaris en totes les capitals de província sinó que és un model clònic, pel que fa als estudis i les titulacions, que ha provocat una sobreoferta. Un problema que, dissortadament, tampoc no es va corregir aprofitant la implantació dels nous graus i màsters oficials.

Costa més reformar que retallar. Així mateix, com palesa l’exemple dels municipis, els incentius tot sovint són insuficients per facilitar el procés de fusions. En aquest sentit, a l’espera d’una més coratjosa actitud reformista, de les autoritats públiques i acadèmiques, s’ha perdut l’oportunitat de dissenyar i planificar amb més visió de futur les escoles de doctorat. El decret regulador dels estudis de doctorat adaptat a l’Espai Europeu d’Estudis Superior torna a deixar a mans de les universitats i de les comunitats autònomes la creació de les escoles de doctorat.
A Catalunya, amb set universitats públiques i quatre de privades, la Generalitat ha renunciat a liderar la creació d’una sola escola de doctorat, amb la marca Catalunya, amb una cinquantena de programes de doctorat d’excel·lència, atractius també per la demanda creixent de països emergents d’arreu del món i competitius en l’àmbit europeu. Tot indica que cada universitat crearà la seva pròpia escola de doctorat, amb programes gairebé clònics, i que d’aquí uns anys tornarem a parlar de tancaments, fusions o, més aviat, d’opas, en un context de subalternitat de la universitat pública.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias