Fora de joc

El linxament de Gaddafi

El linxament de Moammar al-Gaddafi (i del seu fill Mutasim) ens recorda la fi de Benito Mussolini. El 25 d’abril del 1945 el Comitè d’Alliberament Nacional Alta Itàlia crida a la vaga general i ordena a les brigades partisanes baixar de les muntanyes i fer-se càrrec dels centres neuràlgics de les ciutats. Mussolini toca el dos de Milà i acompanyat dels seus fidels intenta arribar a la frontera suïssa. Dos dies després és detingut a Como mentre intentava escapolir-se, disfressat de soldat alemany, en un comboi de la Wehrmacht. El 28 d’abril el coronel Valerio afusella el Duce a Mezzegra complint la sentència de mort decretada per tots els partits antifeixistes (Democràcia Cristiana, inclosa). L’endemà, els cadàvers de Mussolini, de Clareta Petacci (amb les faldilles lligades) i dels seus fidels van ser penjats de cap per avall al sostre d’una benzinera del piazzale Loreto de Milà. Feia un any que al mateix indret els alemanys havien afusellat 15 partisans.
El cos del Duce va ser enterrat al cementiri de Musocco, prop de Milà, i el cervell va ser traslladat als Estats Units per fer-ne una anàlisi minuciosa. L’any 1957 les despulles van ser traslladades a una cripta del cementiri de Predappio, el seu poble de naixement a la Romanya, on encara és objecte de veneració (i negoci) pels seus admiradors.

El problema de Líbia no és el linxament d’un dictador (i del seu fill) que havia fet tots els de l’auca, del panarabisme a escuder de la CIA, ni tan sols de la centralitat de les forces polítiques islamistes, sinó el paper galdós de l’OTAN. Mentre la resolució de l’ONU delimitava el paper de l’OTAN a la salvaguarda de la població civil, el mateix secretari general de l’Aliança, Anders Rasmussen, declara sense embuts que dels 26.150 vols realitzats per l’OTAN, prop de 10.000 han estat operacions d’atac. Sense la intervenció militar de l’OTAN, el conflicte militar continuaria viu i el dictador libi no hauria estat capturat.
A l’OTAN se li ha girat feina en el seu nou paper de foragitar dictadors: Síria, el Iemen, l’Aràbia Saudita, Bahreim, Birmània.... Tant de bo s’haguessin començat, l’any 1949, desfent-se del general Franco.

Más Noticias