Fora de joc

Reducció de parlamentaris

La reducció d’ingressos públics posa en l’agenda política no tan sols la necessitat de simplificar els diversos nivells de l’Administració (supressió de les diputacions en benefici de les comunitats autònomes) o bé esperonar la seva fusió (el ministre de la presidència Ramón Jáuregui planteja la desaparició dels municipis de menys de mil habitats, que representen una quarta part del total), sinó també la conveniència de reduir els càrrecs institucionals de representació directa o indirecta.
En aquesta darrera línia s’inscriu la proposta del PP de suprimir una cinquantena d’escons al Congrés dels Diputats. El candidat socialista ha rebutjat la proposta pel seu escàs impacte en l’estalvi públic, així com per la preocupant pèrdua de proporcionalitat, que podria generar encara més bipartidisme parlamentari. Des d’un punt de vista pressupostari, la reducció de 50 diputats pot significar, de segur, la xocolata del lloro. Tanmateix, i segons com es fes la reducció, la mesura podria significar, ben la contrari, un augment de la proporcionalitat.

Recordem que la Llei Electoral estableix un mínim de dos diputats per cada circumscripció electoral, als quals s’afegeix un nombre superior en funció de la població. Doncs bé, la reducció del mínim a un sol diputat perjudicaria, principalment, el PP i el PSOE, i de, retruc, augmentaria la proporcionalitat entre els vots i els diputats adjudicats entre les diverses candidatures a escala estatal.
Malgrat que la proporció entre diputats i població a Espanya és una de les més baixes, si es volgués reduir el nombre de diputats i alhora augmentar la correspondència entre vots populars obtinguts i escons adjudicats, seria més efectiu suprimir la circumscripció provincial en benefici de l’autonòmica.
Així mateix, en el marc de la reforma del Senat per convertir-lo en una veritable cambra territorial, caldria pensar en la possibilitat de suprimir els senadors d’elecció directa (quatre per província, amb independència de la població) i triplicar (un per cada 300.000 habitants) els senadors d’elecció pels parlaments autonòmics. Amb la qual cosa, de retruc, es podria reduir un centenar de senadors.

Más Noticias