Si tracem en un mapa un eix imaginari que passi per Marsella i Tunis i tot seguit dobleguem el mapa, trobarem una situació curiosa: Itàlia i els Països Catalans són, de fet, una forma especular un de l’altre. Si seguim el joc, els mallorquins ens apareixen com una versió nostrada dels sards, conservadors i turístics. València encaixa sobre Nàpols i el sud italià, expansiu i lluminós. I el Principat, esclar, cau sobre la Llombardia, mite secret del catalanisme des que Pujol anava al Palau només a tombar dictadors. Els catalans i els italians som doncs a les dues bandes d’un mirall invisible però d’un irresistible atractiu, i per això creuem contínuament a l’altra banda del mirall fugint de les nostres, sovint penoses, realitats. Fortuny, Carles Riba i el mateix Pla trobaren al mirall italià paisatges i perills molt catalans.
*Al diccionari Albertí surt com a correcte, però al Gran Diccionari de la Llengua Catalana, no. Ai las!
Comentarios
<% if(canWriteComments) { %> <% } %>Comentarios:
<% if(_.allKeys(comments).length > 0) { %> <% _.each(comments, function(comment) { %>-
<% if(comment.user.image) { %>
![<%= comment.user.username %>]()
<% } else { %>
<%= comment.user.firstLetter %>
<% } %>
<%= comment.user.username %>
<%= comment.published %>
<%= comment.dateTime %>
<%= comment.text %>
Responder
<% if(_.allKeys(comment.children.models).length > 0) { %>
<% }); %>
<% } else { %>
- No hay comentarios para esta noticia.
<% } %>
Mostrar más comentarios<% _.each(comment.children.models, function(children) { %> <% children = children.toJSON() %>-
<% if(children.user.image) { %>
![<%= children.user.username %>]()
<% } else { %>
<%= children.user.firstLetter %>
<% } %>
<% if(children.parent.id != comment.id) { %>
en respuesta a <%= children.parent.username %>
<% } %>
<%= children.user.username %>
<%= children.published %>
<%= children.dateTime %>
<%= children.text %>
Responder
<% }); %>
<% } %> <% if(canWriteComments) { %> <% } %>