27/07/2011

Cleantes va ser un filòsof grec que va ser el successor de Zenó com a director de l’escola dels estoics. El bo de Cleantes era gran i forçut i una mica soca, però tenia una gran perseverança. Era boxejador però va haver de fer d’aiguader i camàlic per malviure. Als 50 anys va començar a estudiar filosofia, tot i les burles de l’elit del moment, que entenia que al món hi ha d’haver gent que pensi i mani i uns altres que penquin i obeeixin. Malgrat això, Zenó el va posar d’exemple de com l’amor al coneixement supera la precarietat laboral. M’estranyaria molt que Josep González tingués coneixement de l’existència de Cleantes. El laboriós senyor González és el president de la PIMEC, que és la patronal de la petita i mitjana empresa catalana. Aquest bon ciutadà va mostrar la seva indignació pel que ell considera la gran xacra del jovent català: el seu excés de formació. "Potser sobren avui titulats universitaris", va dir en una entrevista a l’ACN. En aquesta mateixa línia, Joan Rosell ja va descobrir que la culpa de la crisi era dels jubilats, i la seva tendència a anar al metge, dels aturats amateurs i, esclar, dels universitaris: "Qui estigui vuit anys per acabar una carrera de cinc, no se l’hi consentirà i no li pagarem els estudis per sempre", va dir en la seva comentada conferència organitzada per El ­Economista.
Comença a ser, doncs, més que coincidència, ideologia. I recorda poderosament aquella frase del sant patró dels emprenedors, Henry Ford, quan va dir tot emprenyat: "He demanat dos braços i m’han portat una persona!". Es tracta, doncs, de reduir un altre cop les persones a braços, les vides a fulls laborals, el coneixement a un recurs i l’erudició a saber fer. El fantàstic llibre del professor Jordi Llovet Adéu a la universitat ens parla a bastament d’aquest atzucac en què es troba l’educació en el món ric: massa estudi distreu/allunya de la feina.

Tenim un sistema que forma gent productiva, no culta. Coneixement llest per posar al servei de l’empresa i no per a l’ús de la persona que l’atresora. Se suprimeix allò que Dilthey anomenava ciències de l’esperit per les tècniques de la producció. Aquesta nefasta i totalitària disciplina dels recursos humans vol gent que tingui el que els americans diuen habilitats, però no principis. Que tingui idees però no un pensament. Que obeeixi, que no critiqui.
Rosell i González creuen que fer una carrera genera frustració. És cert si un planteja l’estudi com ho fan els cavalls de carreres: per exhibir-se davant l’amo. Cada vegada que els patrons insisteixen en la vinculació de la universitat a l’empresa, més m’estimo unes facultats absolutament inútils. Que formin el jovent en la recerca del seu esperit, en la fortalesa de la seva moral i a saber jugar amb el que es bell tal com demanava Schiller. I si, per una banda, penso que la universitat té la nova obligació de la inutilitat, tanmateix mai s’hauria d’haver abandonat la formació cultural del treballador. Aquest any, per exemple, es compleix el 150 aniversari de L’Ateneu Català de la Classe Obrera, un dels primers d’una eficaç i centenària xarxa. "Amor al trabajo, al estudio y a la moralidad", demanava Joan Domench, el president d’aquell ateneu el dia de la inauguració. Avui Rosell i González només demanen a l’obrer consum, deute i obediència. Ens manca ja un filòsof boxejador com era Cleantes que posi les coses a lloc.