Tica Font, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Novament Trump està a l'atac, aquesta vegada ha enviat cartes als presidents dels països de la Unió Europea (UE) que formen part de l'OTAN per demanar-los que incrementin el seu pressupost de defensa fins el 2% del PIB. La petició no és nova, Obama ja ho va fer i amb més classe, però Trump insisteix i amenaça amb retirar fons econòmics a l'OTAN i tropes nord-americanes en territori europeu, en concret d'Alemanya.

Però els països europeus ja han assumit les peticions, ja s'han compromès a això i ja s'han posat d'acord a impulsar la política comuna de defensa de la UE. Entre maig i juny del 2017 el Consell d'Afers Exteriors de la Unió va aprovar l'estratègia global en matèria de seguretat i defensa que posa en marxa la Cooperació Estructurada Permanent (PESCO), iniciativa que faculta els Estats Membres a coordinar objectius en l'àmbit de la seguretat, adquisicions de material bèl·lic i operacions conjuntes de defensa i pau. La PESCO no equival a un Exèrcit Europeu, però sí és un gran pas endavant en la integració militar entre els països de la UE. És un pacte entre els participants per finançar, desenvolupar i desplegar els seus exèrcits conjuntament. La seva principal novetat és el seu caràcter permanent i que els compromisos assumits són obligatoris per als Governs.

La Comissió Europea a mitjans del juny de 2018 va presentar tres projectes per impulsar una defensa europea pròpia i els seus pressupostos associats. Econòmicament el més rellevant és el Fons  Europeu de Defensa, que en el pròxim pressupost pel 2021-2027 estarà dotat amb 13.000 milions d'euros.

El segon projecte és que es coneix com Instrument Europeu de Pau, també anomenat Fons Europeu per a la Pau. És un projecte concebut per finançar els costos comuns de les missions militars pròpiament europees a l'exterior, estarà dotat amb 10.500 milions d'euros. És un nou fons per finançar la despesa militar i de defensa que actualment no es pot finançar amb el pressupost de la UE.

El tercer projecte serà Connectar Europa, que intentarà fomentar la mobilitat militar (personal i equips) dins de la UE dels cossos militars dels països de la UE, estarà dotada de 6.500 milions d'euros, la qual cosa pot exigir l'adaptació d'infraestructures, eliminació de barreres i de les normatives que obstaculitzin la mobilitat militar dins del territori de la UE.

El Fons Europeu de Defensa s'estructura a través de dues finestres "de capacitats", dotat amb 500 milions d'euros en els exercicis 2019 i 2020 i d'1.000 milions d'euros anuals en l'exercici 2021-2027, a través del Programa Europeu de Desenvolupament Conjunt de Capacitats en Defensa (EDIDP) i la finalitat del qual serà ajudar a finançar aquells estats que de manera conjunta adquireixin un mateix material militar, que els surti més econòmic. L'esquema de finançament preveu que per cada euro invertit per la UE, els Estats Membres destinin quatre euros del seu pressupost, la qual cosa equival al fet que es destinessin en total 5.000 milions d'euros anuals a l'adquisició de material militar.

Aquestes ajudes als estats es complementaran amb altres instruments financers com poden ser la generació eurobonus de defensa i que aquestes despeses no computin com a dèficit públic, és a dir que es puguin computar les aportacions econòmiques als programes conjunts com a inversions, de manera que als comptes de la Comissió no es considerin com a dèficit dels estats, reduint així de facto les exigències de compliment per part de la UE dels nivells de dèficit pressupostaris dels Estats Membres . Tot això per facilitar la 'interoperabilitat' entre sistemes per als Estats Membres.

La "finestra de recerca", dotada amb 25 milions d'euros per 2017 i amb 90 milions per a l'exercici 2018-2019 i 500 milions anuals en l'exercici 2021-2027, a través del Programa Europeu de Recerca en Defensa (EDRP) i que té per finalitat incentivar, a través de fons europeus, la recerca en nous projectes de material de defensa tecnologies innovadores en matèria de seguretat i defensa, a les àrees d'electrònica, meta-materials, encriptació, drons o robòtica. Aquesta finestra preveu el finançament directe a la indústria de defensa perquè dugui a terme activitats conjuntes de recerca en tecnologia innovadora, amb una intensitat de fins al 100% dels costos directes més un 25% en concepte d'ajudes per a costos indirectes. Amb aquesta decisió la Comissió ha donat un pas endavant per també apostar per subvencionar la recerca en l'àmbit de la Defensa, i no només en el de la seguretat com ha succeït en pressupost anterior.

Aquestes dues finestres es complementaran amb un altre pilar: l'impuls de la inversió en les cadenes de subministrament europea en defensa, accions encaminades a aconseguir una major independència i autosuficiència en tecnologia de defensa; inversions en el teixit industrial de defensa incloent-hi Pimes, Start-Ups(accés al finançament) o unes altres com: l'ús dels Fons Estructurals i d'Inversió així com els del Banc Europeu d'Inversions  (cosa que ocorrerà per primer cop en projectes de defensa), fons que caldrà reorientar; excempcions d'IVA ; l'impuls de clusters regionals d'excel·lència o el suport a través dels Programes COSME i ERASMUS per a la formació i adquisició de competències en tecnologies de defensa.

El pressupost total destinat a seguretat i defensa per part de la UE per al període 2021-2027, passarà a ser de 30.000 milions d'euros.

Sr Trump, els estats Membres de la UE ja s'han posat a fer el que els demana. No tingui tanta pressa que ja fan els deures!