Faves comptades

Esperant els superprofes

El debat sobre la sisena hora està totalment enverinat. La consellera busca suport en un gran sector dels professors que creu, de manera força raonable, que no pel fet que els alumnes estiguin més hores a les aules això implicarà millors resultats. Els sindicats, sempre més atents a les lògiques dels seus representats que no als interessos del conjunt de ciutadans, s’apunten a la supressió de la sisena hora, i demanen a canvi més recursos per atendre la diversitat. Els partits de l’oposició d’esquerres, que van impulsar l’equiparació de les condicions de l’escola privada i concertada, es queixen, amb raó, que suprimir aquesta sisena hora torna a deixar l’escola pública en condicions d’inferioritat pel que fa a les opcions dels pares i mares. Tothom té part de raó, però, al mateix temps, no acaben d’acceptar les raonables perspectives dels altres. El primo Zumosol dels arguments, en aquests casos, és sempre el fracàs escolar. Per uns, més hores igual a més èxit; pels altres, fer més hores no vol dir més èxit.
Tot plegat mostra, des del meu punt de vista, una visió molt limitada del que és avui educar. Ja entenc que pel Govern ara es tracta d’ensenyar i no d’educar (com assenyala el desafortunat canvi de nom de la conselleria). Però, tot i així, insistir que el mal anomenat fracàs escolar depèn dels esforços dels professors i dels alumnes mentre són a les escoles, és no entendre res del que és avui el món dels infants i adolescents. Què passa amb els estudiants totes les hores que no són a l’escola? Molts estudiants no només van a classe sense els estris necessaris per poder fer la seva feina correctament, sinó que hi arriben cansats i potser fins i tot amb gana o sense haver-se rentat. Les vides dels alumnes tenen infinites situacions externes que expliquen el seu baix rendiment i no és raonable esperar que tot plegat se solucioni a l’aula a partir del fet que tinguin una hora més o menys de classe o que ells o elles i els seus professors s’esforcin més o menys. Potser hauríem de queixar-nos més per la liquidació fàctica dels plans d’entorn i per la manca de visió compartida del fet educatiu (amb entitats d’esplai. amb municipis...) que pel fet que hagin eliminat la famosa sisena hora.