Fora de joc

El futur passa per governs de coalició

Andreu Mayayo

Una de les crítiques més injustes que ha rebut el Govern d’esquerres i catalanista és la referida a la inoperància o ineficàcia a causa de la seva composició heterogènia. Tripartit esdevé sinònim de desgovern. Tanmateix, la realitat parlamentària ens ofereix una imatge ben diferent, ja que, tret de la Llei d’Educació, en què el PSC va prioritzar el pacte amb CiU, el desplegament legislatiu ha comptat amb el vot conjunt dels grups parlamentaris que han donat suport al Govern. Fins i tot, les discrepàncies públiques al voltant de la modificació de l’impost de successions van ser consensuades abans de l’aprovació parlamentària. A hores d’ara, fins i tot el mateix conseller Castells se’n deu felicitar.

A diferència de l’experiència espanyola (i catalana fins al 2003), els governs de coalició han estat i són més aviat la regla que no pas l’excepció als països de la Unió Europea amb sistemes electorals de representació proporcional. En tot cas, la novetat és la seva extensió als països amb sistemes electorals majoritaris com ara Itàlia (on governa, de moment, el partit de Berlusconi amb la Lliga Nord) o la Gran Bretanya, amb la coalició conservadora-liberal. O més recentment, fora d’Europa, el cas d’Austràlia, entre laboristes, verds i independents.
Tampoc cal anar tan lluny. A casa nostra, en l’àmbit municipal, tres de cada quatre ajuntaments de més de 10.000 habitants són governats en coalició i tothom elogia la tasca feta, més enllà dels diferents colors polítics. L’exemple de l’Ajuntament de Barcelona és, de fet, paradigmàtic, ja que els socialistes no han tingut mai la majoria absoluta i sempre han governat en coalició.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias