Fora de joc

De la protesta social a la proposta política

L'espectre del 15-M corre més viu que mai per Europa i els Estats Units, sense oblidar la pervivència del seu cosí germà que ha impregnat la primavera àrab. Així, les manifestacions d’ahir a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona se sumen a les del cap de setmana passat a València i a les de Lisboa, Atenes, Roma i Bucarest d’aquestes darreres setmanes contra la dictadura financera i les polítiques d’austeritat fiscal pregonades per la cancellera Merkel i assumides a mans besades pels governs de CiU i del PP.
El primer èxit de la mobilització ciutadana és qüestionar el dogma neoliberal que atribueix al deute públic la causa del crac financer de la tardor del 2008. Cal no confondre les causes amb les conseqüències, ni el remei amb la malaltia. El deute públic no és la causa sinó la conseqüència del crac, produït per la desregulació i el campi qui pugui del sector financer, així com d’unes polítiques fiscals regressives en temps de vaques magres. En aquest sentit, Zapatero va gestionar pitjor la bonança econòmica (repartint xecs amb caràcter universal i suprimint l’impost del patrimoni) que no pas la mateixa crisi, que pensava (Obama també) que seria passatgera.

El segon èxit de la mobilització és qüestionar el dogma per l’obsessió del dèficit públic i, encara més, que només es pugui reduir a través de la retallada de serveis públics. El problema principal dels serveis públics a Catalunya, sobretot del sanitari, no és el malbaratament de recursos, sinó la insuficiència financera per sota de les mitjanes europea i espanyola, que s’hauria de pal·liar a través d’una disminució del dèficit fiscal i del frau fiscal i d’un augment dels ingressos, equiparant la pressió fiscal del capital a la del treball assalariat i amb una més gran aportació de les rendes familiars i empresarials més elevades.
La mobilització ciutadana esperona el debat i les propostes del Fòrum Social de Catalunya, que culminarà amb unes jornades al maig tot coincidint amb les eleccions presidencials franceses, amb un François Hollande que ha fet de la justícia fiscal la bandera de la seva campanya.

Más Noticias