Fora de joc

El negoci de la guerra a l'Afganistan

Andreu Mayayo

A la primera escena de la pel·lícula Rojos, de Warren Beatty, en la qual el director i actor encarnava el llegendari periodista nord-americà John Reed, en ser interpel·lat pel significat de la Primera Guerra Mundial, responia lacònicament: "Business". Cent anys després, la guerra continua sent un gran negoci i l’Afganistan esdevé un exemple paradigmàtic, amb una participació espanyola destacada. De fet, amb gairebé un centenar de morts i dos mil milions d’euros esmerçats, el conflicte bèl·lic de l’Afganistan és la intervenció internacional més onerosa de les forces armades espanyoles.

La qüestió no és si el conflicte a l’Afganistan el podem qualificar o no de guerra o bé si l’ocupació militar del país, a diferència de l’Iraq, és conforme a les resolucions de les Nacions Unides. La pregunta és si la presència de forces militars és la solució o l’origen del problema. Ras i curt: si és pitjor el remei que la malaltia.
Amb el final de la Guerra Freda, els neocon han estat els campions de la privatització de l’activitat militar a través de contractes amb empreses privades de seguretat com Xe Services (abans Blackwater), Aegis, DynCorp... El mateix ha fet el president Hamid Karzai amb la contractació a mans besades d’empreses militars particulars vinculades tot sovint al seu cercle familiar que financen, amb tota la barra, cabdills talibans per intensificar els atacs a les unitats militars multinacionals de la ISAF  i, d’aquesta manera, en el més pur estil mafiós, assegurar la renovació dels contractes de protecció dels comandaments de l’OTAN. Empreses fraudulentes que roben, generen corrupció i fomenten el terrorisme. Per què no toquem el dos?

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias