Fora de joc

Una campanya amb sobredosi identitària

Des que el president Montilla va anunciar les eleccions del 28 de novembre i les va qualificar de transcendentals, el xoc de trens d’identitats confrontades sembla imparable, sobretot si la majoria de forces polítiques s’afanyen a atiar més encara el foc: "Més fusta, és la guerra!", proclamaven els germans Marx en una seqüència fílmica hilarant i  inoblidable.
La incapacitat de marcar l’a­genda política en l’àmbit social i els resultats d’uns sondejos més que adversos han dut el PSC a plantejar la confrontació electoral al voltant de l’encaix de Catalunya amb Espanya i els sentiments d’identitat nacional projectant-se com l’únic partit que pot aturar el secessionisme català i incrementar, alhora,

l’autogovern.
L’independentisme ha crescut a Catalunya i l’acreditat Centre d’Estudis d’Opinió el situa al voltant del 25%, per sota de les opcions autonòmiques o federals, però la majoria (39%) continua identificant-se tant espanyol com català. En aquest sentit, CiU i PSC volen pescar vots en un sector o l’altre. Felip Puig, que continua parlant clar i català, ha afirmat que la disjuntiva actual és: independència o decadència, que recorda allò de socialisme o barbàrie, o la més nostrada caixa o faixa. Montilla, en el discurs institucional, cridava a recuperar l’afecte per Espanya.
La qüestió, però, no és el caràcter independentista de CiU, sinó la seva plena sintonia amb unes polítiques econòmiques i socials profundament lesives per a aquells que, deia Jordi Pujol, no poden seguir. Cada dia són més els que han esgotat els subsidis o bé són desnonats per no poder pagar la hipoteca (40.000 a Catalunya, en tres anys).

Más Noticias