Fora de joc

Clatellada a les finances municipals

La democràcia espanyola ha esta generosa amb les comunitats autònomes i gasiva amb els ajuntaments. En aquests trenta anys, el protagonisme, les competències i els recursos han anat a parar a les comunitats autònomes, principals beneficiàries de la descentralització de l’Estat, en detriment dels ajuntaments, que continuen representant un raquític 13% del total de la despesa pública.

Malgrat l’augment galopant d’aquests darrers anys, l’endeutament municipal representa una part molt petita del deute públic total i només una tercera part de les comunitats autònomes. El problema no és el deute sinó la insuficiència del finançament local, que es fonamenta en els impostos i taxes establertes pels mateixos ajuntaments. Només un de cada tres euros prové de transferències de la resta d’administracions públiques. Mentre que les comunitats autònomes no recapten i gasten, els ajuntaments per gastar han de rascar la butxaca dels veïns.
Els ajuntaments han hagut de suplir les insuficiències de l’Estat o les comunitats autònomes (només cal veure la llei de la dependència) i fer front a les noves, i tot sovint, justificades demandes dels veïns. Així, doncs, després d’espavilar-se pel seu compte (a cops, certament, a base d’incentivar el totxo) ara se’ls tanca l’aixeta del crèdit en un atemptat, no tan sols a l’autonomia municipal, sinó al sentit comú d’unes inversions amb el finançament aprovat i sense tenir en compte el grau d’endeutament de cada consistori. En aquest sentit, Madrid concentra la quarta part del total de l’endeutament municipal espanyol. Quasi deu vegades el de la ciutat de Barcelona. Han de pagar justos per pecadors?

Más Noticias