Fora de joc

Polítiques públiques de memòria democràtica

Fa 35 anys que, un dia com avui, una veu somicava allò de: "Españoles, Franco ha muerto". El dictador va morir al llit, però l’oposició antifranquista va fer inviable la continuïtat del règim. Tanmateix, la democràcia i, molt concretament, els governs del PSOE i de CiU van fugir d’estudi en la reparació moral de les víctimes provocades per la repressió franquista.

ICV-EUiA ha liderat, dins del Govern catalanista i d’esquerres, les polítiques de memòria democràtica amb unes lleis pioneres, com la del Memorial Democràtic i la de Fosses. Més enllà de dignificar les víctimes –de fer net d’una vegada, netejant i tancant ferides–, totes les víctimes, tal com s’ha fet al cementiri de Lleida, calia difondre que la democràcia i l’autogovern actual no són fruit del franquisme, sinó que lliga amb el precedent democràtic de la Segona República.
El PP exigeix tancar el Memorial Democràtic. Mas riu, riu, i res no diu. Francesc Homs, de CiU, creu que s’ha de reorientar a la baixa, i deixar-lo en mans d’historiadors tot subratllant els drets històrics de Catalunya. El Memorial Democràtic, però, no és un instrument per difondre el coneixement històric sinó els valors democràtics, que hem de preservar. Per això el seu director, Miquel Caminal, és un politòleg.

Más Noticias