Fora de joc

El fill pròdig torna a la casa pairal

Amb les últimes enquestes a la mà i amb el terra que s’obre als seus peus, Joan Puigcercós va anar al debat de diumenge amb el desig d’aferrar-se a una taula de salvació a la primera ocasió. En un tres i no res, sense venir a tomb, el líder d’ERC va avançar-nos sense embuts la seva posició favorable a la investidura de Mas. Ho farà per patriotisme, per descomptat, perquè CiU no hagi de dependre dels espanyolistes del PP i del PSC. Ho farà per aconseguir el concert econòmic. Ho farà perquè CiU es comprometrà a respectar el dret a decidir de la nació catalana.

ERC havia fet els comptes de la lletera, duplicant els vots cada quatre anys, fins a aconseguir desplaçar CiU de l’espai central del nacionalisme i el PSC de l’espai del catalanisme d’esquerra. Eren els temps de l’equidistància i de la clau. Si no ens mengem CiU, deien, serem un partit de govern amb CiU o el PSC. Ara, el somni de ser un partit gran o de govern pot estavellar-se diumenge vinent i tornar trenta anys enrere per fer de crossa de CiU. Mas, com Pujol l’any 1980 amb la reforma de l’Estatut, donarà peixet a ERC amb el referèndum independentista posposant-lo fins que hi hagi una majoria social i electoral. Puigcercós salvarà els mobles i Benach la cadira. I Carod-Rovira anunciarà una nova esquerra nacional.

Más Noticias