Fora de joc

Juguen dames, diputades, molt honorables

Andreu Mayayo

L’elecció de la democristiana Núria de Gispert com a presidenta del Parlament de Catalunya fa palès no tan sols l’augment de la presència femenina a la cambra legislativa catalana sinó la seva rellevància. De les set diputades presents fa trenta anys, s’ha passat a les 56 actuals, que representen un 41,5% del total. Els grups parlamentaris del PSC i d’ICV-EUiA presenten una paritat total de sexes. Alícia Sánchez-Camacho és la presidenta del Grup Popular. Dolors Camats i Anna Simó són les portaveus d’ICV-EUiA i ERC, respectivament. Dels set membres de la mesa del Parlament, tres són dones, acompanyant la presidenta Montserrat Tura i Dolors Batalla. Sense oblidar la mestressa de la Cambra, l’Imma Folchi.

De Gispert, en un gest que l’honora, va recordar els temps, no gaire llunyans, en què la dona estava catalogada en el grup dels menors i els incapacitats, i va apostar per trencar el sostre de vidre, que no es veu però que encara impedeix la igualtat real.
De fet, enguany s’ha commemorat, en una data tan simbòlica com és el 8 de març, el centenari de la Reial ordre del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts, que permetia l’accés lliure i oficial de les dones als estudis universitaris. Set segles després d’haver-se fundat la primera universitat espanyola. Tanmateix, tal com ens ho explica Betsabé García en un llibre alliçonador i ben escrit (Juguen dames), la pionera havia estat l’Helena Maseras Ribera, que va aprofitar una escletxa legal durant el Sexenni Democràtic per matricular-se lliure a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1872. Avui gairebé dos de cada tres estudiants universitaris són dones.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias