Fora de joc

2010, l'odisea per l'espai del neoliberalisme

Abans d’empassar-nos els 12 gripaus del neoliberalisme amb el soroll de fons de les campanades a morts, convé prendre un bon antídot. Així doncs, cal recordar que el neoliberalisme és la revolució dels rics contra els pobres. En aquest combat contra les polítiques redistributives de renda i de prestació de serveis públics per garantir polítiques igualitàries, els rics i benestants han aconseguit teixir una aliança amb la classe mitjana. Ras i curt: la fi de l’impuls propulsor de la Revolució francesa, basat en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, que aplegaven els sectors burgesos i populars contra els nobles i aristòcrates de l’antic règim.

Primer ens van fer creure que, si els rics no pagaven impostos, invertirien i crearien llocs de treball. Després van demanar la privatització de les empreses públiques argumentant que serien més eficaces des del sector privat. Més endavant van exigir la desregularització del sistema financer convidant tothom a barra lliure al casino financer. Quan la bombolla va petar, van passar el plateret i l’Estat es va endeutar per pagar els plats trencats. Després els bancs van comprar deute públic a un interès superior. I per poder-lo pagar, el famós mercat exigeix desballestar l’Estat del benestar, treballar més i més anys i cobrar menys i menys anys de pensió. I els pobres que apaguin el llum, però no la tele.
Tot indica que l’any vinent no serà un bon any –per als pobres, esclar–, ja que continuarà la socialització de les pèrdues. Així que, bon any... 2012! Tot i que, si hem de creure les previsions del president del Govern espanyol, hauríem de desitjar-nos un bon any 2016.

Más Noticias