Fora de joc

Alguna cosa fa olor de podrit a Kosovo

El fet que la política exterior dels EUA obeeix més a interessos propis i factors de política interna que a la voluntat d’escampar la democràcia i la llibertat pel món, prou que ho sabem els espanyols que vam haver de patir la llarga dictadura franquista. El mateix passa ara amb l’Egipte de Mubarak i, no cal dir-ho, amb les monarquies absolutistes i teocràtiques del golf Pèrsic i, en primer lloc, de l’Aràbia Saudita. Massa sovint els EUA han beneït dictadors ("els nostres fills de puta") arreu del món amb un cinisme que fa feredat. Tot amb tot, una cosa és tancar els ulls davant la cobdícia sense aturador i una altra protegir criminals de lesa humanitat capaços de traficar sense escrúpols amb òrgans vitals.
Fa poques setmanes el liberal suís Dick Marty va presentar un informe al Consell d’Europa
–fundat l’any 1949 per promoure els drets humans i que en l’actualitat aplega 47 països– en el qual s’acusava el primer ministre de Kosovo, Hashim Thaci, de ser el cap d’una xarxa criminal mafiosa vinculada, entre altres activitats lucratives, a la prostitució i al tràfic d’heroïna, d’armes i d’òrgans vitals, la majoria procedents de presoners serbis

assassinats.
Res de nou, tanmateix. Fa uns anys Carla del Ponte, la fiscal del Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia, amb seu a la Haia, ja havia posat el dit a la nafra. No obstant això, tothom va fugir d’estudi i ara mira cap a una altra banda, començant pels EUA –que l’any 1999 van aprofitar el conflicte de Kosovo per reinventar-se l’OTAN– i continuant per la Unió Europea, que majoritàriament va donar el
vist­i­­plau a la declaració unilateral d’independència, ara fa tot just tres anys.

Más Noticias