Fora de joc

Les empreses paguen poc i defrauden més

La multinacional americana Praxair va reconèixer que havia defraudat 146 milions d’euros a la Hisenda espanyola i, tot seguit, no va dubtar a pagar la xifra astronòmica de 246 milions –en concepte del deute, més els interessos i la sanció–per evitar la presó per a dos dels seus directius. Aquest acord és un dels exemples més notoris que han permès a l’Agència Tributària tancar l’exercici del 2010 amb una recaptació extraordinària en la seva lluita contra el frau fiscal: 10.043 milions d’euros, un 23,7% més que l’any 2009, l’equivalent a un 1% del PIB.
Tot amb tot, encara representa una part molt petita del diner negre que empastifa la nostra economia, sobretot entre les grans empreses i les grans fortunes. Entre els 80.000 milions calculats per la UPF i els 100.000 estimats pels mateixos funcionaris d’Hisenda, entre un 8% i un 10% del PIB.

Les comparacions són odioses amb els nostres socis de la UE i sagnants amb Alemanya, amb qui quadrupliquem el percentatge de frau fiscal. Ras i curt, amb una pressió fiscal inferior en deu punts a la mitjana de la UE, tenim deu punts més de frau fiscal, i mentre dupliquem la mitjana d’atur, a casa nostra circula la quarta part dels bitllets de 500 euros i els de 200 van creixent.
L’elevat frau fiscal a Espanya justificaria la declaració de l’estat d’alarma per aconseguir reduir en bona part, si no del tot, el frau fiscal. No es tracta tan sols d’una qüestió econòmica, sinó d’autoritat moral abans d’exigir sacrificis al conjunt de la població. Per això caldria augmentar els recursos legals, econòmics i humans de l’Agència Tributària. I que els grans defraudadors vagin a la presó, per descomptat.

Más Noticias