Fora de joc

Un abans i un després de la sentència

Sense entrar en detalls, la sentència emesa per un Tribunal Constitucional en fora de joc i imprudent no és, ben segur, la pitjor que es podria dictar, però cal dir clar i català, tal com es pregonava fins ahir, que qualsevol sentència modificadora de l’articulat del text estatutari era i és inacceptable políticament.

El problema de fons és la posició bel·ligerant de la dreta espanyola contra una concepció plurinacional d’Espanya i, molt concretament, el desenvolupament federal de l’Estat de les autonomies. Encara més, amb l’actual PP no hauria estat possible una Constitució com la de 1978 i, molt especialment, pel que fa al reconeixement d’una Espanya formada per nacionalitats i regions i l’accés a un nivell alt d’auto­govern, dels més alts dels països amb administracions subestatals. L’actual PP no té res a veure amb la UCD d’Adolfo Suárez, protagonista de la Transició, que va contribuir a donar vida a un  bloc constitucional, format per la Constitució i els Estatuts d’autonomia, que ha permès, a diferència de la dictadura, el progrés i el desenvolupament del conjunt de l’Estat minvant fins i tot els desequilibris territorials.
Amb la crisi econòmica, social i política que ja patim, ara la sentència afegeix més llenya al foc amb una crisi institucional de calat i de conseqüències imprevisibles. A Madrid hi ha la sensació que tot serà foc d’encenalls. Més enllà dels resultats electorals, l’epicentre del nou terratrèmol polític està situat en la falla històrica del socialisme espanyol i el socialisme català, soldada fa trenta-dos anys amb la formació del PSC. En aquesta ocasió repetir l’error de la LOAPA pot ser letal per al socialisme català.

Más Noticias