Fora de joc

L'individual per sobre del col·lectiu

L’Exposició de l’any 1939 de Nova York tenia com a lema Construint el futur i, com a protagonistes, els fabricants de cotxes, que van afaiçonar el somni americà substituint la icona del cowboy rural per la de l’automobilista urbà al volant d’un vehicle cada cop més veloç. Però per tal que el negoci disfressat de somni fos rodó, era necessari que l’Estat tingués cura de construir una xarxa viària potent, plena d’autopistes, fins i tot per terra, mar i aire, a les àrees metropolitanes. Anys després, el president Ronald Reagan va elevar a la categoria de lema nacional la frase: "Allò que és bo per a la General Motors és bo per als Estats Units".

Ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va aprofitar la cançó de l’enfadós de les retallades pressupostàries per posar el fre de mà a la construcció de la L9 del metro i alhora esperonar el Ministeri de Foment en la construcció de "l’obra emblemàtica" del quart cinturó. Emblemàtica, sens dubte, de l’aposta pel cotxe en detriment del ferrocarril, del transport individual davant del col·lectiu. Així mateix, al conseller no li agrada el sistema de finançament de les estacions del metro utilitzat pel Govern d’esquerres a través d’un model de concessió similar al de les autopistes. En canvi, escolta els cants de sirena del RACC, el poderós sindicat dels automobilistes, per utilitzar-lo en la xarxa viària.
Així mateix, treu pit davant la posició determinant que la Generalitat pot tenir respecte a l’aeroport del Prat, és a dir, de la seva privatització reclamada per la societat civil (o econòmica?). Tot fa pensar que aquest Govern creu que allò que és bo per a Abertis és bo per al país.

Más Noticias