Fora de joc

Capvespre al país del sol naixent

El 1945 els japonesos escoltaven per primer cop la veu del seu emperador, el 124è Cap del Tron del Crisantem, la dinastia regnant més antiga del món. L’emperador Hiroito, en una al·locució radiofònica, va anunciar la capitulació militar del Japó després del bombardeig nuclear d’Hiroshima i Nagasaki. La commoció va ser tan gran que va costar refer-se de la pèrdua d’un món que la bomba atòmica s’endugué. Ara, el seu fill Akihito, després de 22 anys de regnat, amb l’amenaça nuclear un cop més de teló de fons, ha adreçat el seu primer missatge televisiu. El mitjà és el missatge. Durant cinc minuts i escaig, el missatge televisiu de l’emperador recordava la feina dels nokanshi, els encarregats d’amortallar els morts, reflectida en la pel·lícula Despedidas, de Yojiro Takita. Akihito, com el seu pare, preparava els japoneses per a una altra vida perquè res serà igual que abans.

La retransmissió a càmera lenta de l’apocalipsi nuclear esdevé angoixant i insuportable. Crèiem que el pet nuclear seria com un cop sec de la guillotina sense temps d’encomanar-nos a Déu o acomiadar-nos de la família. De fet, tampoc els morts d’Hiroshima van morir en un tres i no res sinó que van agonitzar durant mesos.
Des del punt de vista informatiu, sorprèn la circulació de les notícies en sentit contrari a la rotació de la Terra. Així, les notícies comencen a Europa i vuit hores després es reprodueixen al país del sol naixent. De segur que segueixen el protocol establert per evitar el pànic i els harakiris individuals i col·lectius. Tanmateix, en un món globalitzat, costa d’entendre que es pugui amagar el cap sota l’ala, encara que sigui durant unes hores.

Más Noticias