Fora de joc

Quan viuran en pau els morts?

Vicente del Bosque no va tirar pilotes fora quan li van preguntar fa pocs dies sobre els desapareguts durant la dictadura franquista. L’entrenador de la selecció espanyola de futbol va demanar respecte pels qui volen saber on són els seus morts i va declarar sense embuts que "desempolsar els morts no és un atac a la concòrdia". Joaquín Heredia Guerra pot descansar una mica més en pau.
El 28 de gener del 1923 la selecció espanyola de futbol guanyava 3 a 0 a la francesa en un partit amistós jugat a Sant Sebastià. Una setmana després, la selecció espanyola tornava a guanyar, aquest cop per 1 gol a 0, contra Bèlgica, a Anvers. En ambdós partits va exercir d’entrenador el jove madrileny de 27 anys Joaquín Heredia, un modest funcionari d’Hisenda que acollí de bon grat l’adveniment de la Segona República. Traslladat a Lleó, s’integrà en la vida associativa i política de la ciutat.

El 21 de novembre del 1936, el president de la Creu Roja i simpatitzant del partit de Manuel Azaña va ser "passejat" després de treure’l a empentes i rodolons d’una cel·la de l’actual Parador de San Marcos. Es desconeix el lloc exacte on es troben les seves despulles. Tot fa pensar que la filiació maçònica d’Heredia, com la del capità Juan Rodríguez Lozano (l’avi de José Luis Rodríguez Zapatero), va ser la causa principal del seu assassinat. L’any 1943 la seva esposa va aconseguir un certificat de defunció en què consta que va morir per "accident de la guerra".
Mentre els cadàvers dels "passejats" en la rereguarda republicana durant els primers mesos de la Guerra Civil van ser localitzats, exhumats i lliurats a les famílies, per les autoritats republicanes, els cadàvers dels altres "passejats", com ara Joaquín Heredia o el president del Barça Josep Sunyol, encara no en sabem res.
Mentre el Tribunal Suprem s’acarnissa amb el magistrat Baltasar Garzón sobre la seva interpretació de les lleis, ignora el dret internacional avalat per l’ONU que diu: "Tot acte de desaparició forçosa serà considerat delicte permanent mentre els seus autors continuïn amagant la sort i el parador de la persona desapareguda i mentre no s’hagin esclarit els fets".

Más Noticias