Fora de joc

La pensió dels expresidents

José Luis Rodríguez Zapatero, si no s’avancen les eleccions generals, deixarà la presidència del Govern a l’edat de 51 anys, la mateixa edat amb què ho va fer José María Aznar i amb tres anys menys que la del seu correligionari Felipe González. Tot amb tot, el més jove que va deixar el Palau de la Moncloa va ser Adolfo Suárez, que tan sols en tenia 48. De fet, va ser el mateix Suárez qui va estrenar, l’any 1977, el Palau de la Moncloa com a residència del president del Govern. Fins aleshores hostatjava els caps d’Estat en visita oficial. En aquest sentit, pel dormitori actual del president van passar el bo i millor del món, des de Saddam Hussein fins als presidents dels Estats Units Eisenhower i Nixon.
Els dos darrers presidents del Govern també coincideixen a renunciar a una segona reelecció. Així, doncs, el PSOE i el PP es podrien posar d’acord per reformar la Llei Electoral i per posar negre sobre blanc la limitació de mandats –tot seguint l’anomenada regla de Washington– dels presidents del Govern. Per una banda, ens estalviaríem els serials dels presidents desfullant la margarida i, per l’altra, els partits haurien d’establir els mecanismes, interns i externs, de recanvi dels lideratges.

Així mateix, es podria aprofitar l’avinentesa per regular la figura i la retribució dels expresidents. Fa un parell de setmanes el PSOE i el PP van fer pinya per rebutjar una iniciativa legislativa que establia la incompatibilitat entre la pensió pública (80.000 euros anuals) amb ingressos procedents de l’activitat privada. "O s’exerceix d’expresident o de lobbista", va reblar el diputat d’ERC Joan Ridao en el debat parlamentari.
Semblaria lògic que uns expresidents tan joves poguessin tornar a les seves ocupacions anteriors o bé aprofitar la seva experiència en el món de les empreses privades. Res a dir-hi, més enllà d’establir un període prudent per fer el salt de la presidència als consells d’administració. Més difícil és argumentar l’afany de lucre legítim amb el manteniment d’un sou públic i d’uns serveis, oficina i empleats, previstos per exercir un paper institucional, de representació i assessorament, en l’espai públic.

Más Noticias