Fora de joc

Unes eleccions històriques

Andreu Mayayo

Falten menys de sis setmanes per tornar a fer servir les urnes, de debò, en unes eleccions municipals transcendentals. Potser no significaran un canvi de règim, com les que van obrir les portes, avui fa vuitanta anys, a la Segona República, però poden capgirar la majoria d’esquerres, d’ençà de la recuperació dels ajuntaments democràtics, en les principals ciutats catalanes i, molt especialment, en el seu cap i casal.
Malgrat l’embranzida de les primàries, que ha permès a l’alcalde Hereu retallar distàncies, els sondejos electorals continuen atorgant la victòria a Xavier Trias. Tot amb tot, la candidatura de la federació nacionalista està lluny de la majoria absoluta i haurà de buscar parella de ball per governar. A diferència de la Generalitat, on governa en minoria buscant acords puntuals al Parlament a partir d’una –fins al dia d’avui– còmoda geometria variable, a l’Ajuntament de Barcelona es fa més difícil governar sense una majoria consolidada, per activa o per passiva. És el cas del darrer mandat, en què el govern de la ciutat és minoritari però compta amb la complicitat d’ERC en els temes clau, com és l’aprovació dels pressupostos. El dia a dia, però, no ha estat una bassa d’oli i la manca de majoria clara ha fet grinyolar en més d’una ocasió l’acció municipal. Només cal recordar el famós referèndum de la Diagonal, que va ser una patata calenta fregida per ERC i reescalfada per CiU.

Tot fa pensar que Trias no es quedarà per vestir sants i llança floretes a dreta i esquerra. Amb el PP coincideixen fil per randa en el compromís de transferir diners públics al sector privat a través d’augmentar els concerts i l’externalització dels serveis. Amb ERC treu pit del seu sentiment independentista, fins ara desconegut. El doctor Trias deixarà que l’aritmètica de regidors li faciliti l’elecció.
De les eleccions del 12 d’abril del 1931 en va sortir elegit com a alcalde un altre doctor, el doctor Jaume Aiguader, un nacionalista de pedra picada, d’Estat Català, que anava de bracet amb la Unió Socialista, defensor aferrissat dels serveis públics municipals i de l’esperit col·lectiu, que va escriure un llibre del tot recomanable: La lleialtat a l’època.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias