Fora de joc

Pocavergonyes financers

La desigualtat social creix sense aturador i sense compassió. Fa uns mesos una cinquantena de milionaris nord-americans van demanar a l’administració Obama que augmentés la fiscalitat sobre les grans fortunes i, molt especialment, l’impost de successions. Ara s’afegeix al crit d’alerta el Wall Street Journal, el portaveu del capitalisme internacional, amb l’advertiment que la cobdícia dels més rics està a punt de fer esclatar una nova revolució social, que pot encetar una segona Gran Depressió.
L’autèntica bombolla letal –pregona l’oracle de les finances– és la que viuen l’1% de superrics emulant l’era del Gran Gastby i la bogeria dels feliços (per a ells, esclar) anys vint. El 93% de la informació financera, diu el Wall Street Journal, és parlar per parlar, mitges veritats amanides amb il·lusions i focs d’encenalls.

El documental de moda sobre la crisi financera, Inside Job, de Charles Ferguson, posa el dit a l’ull als experts financers i catedràtics de renom que cobren de les mateixes empreses per vendre gat per llebre. Potser caldria adjuntar, al costat del currículum acadèmic, la fotocòpia de la declaració de la renda per saber l’origen dels seus ingressos. Destaca el cinisme del personatge que va dissenyar la desregulació islandesa i que confessa, vistos els resultats, que el seu error va ser creure que les institucions polítiques del país eren més sòlides.
Així mateix, costa de creure (i d’acceptar) que dos personatges com Rodrigo Rato i Miguel Ángel Fernández Ordóñez continuïn al capdavant de Caja Madrid i del Banc d’Espanya, respectivament. El primer va esperonar l’enginyeria financera de venda de fum com a director gerent de l’FMI sense fer cas dels advertiments del mateix cap dels economistes de l’FMI, Raghuram Rajan, que públicament alertava de la bombolla financera. El segon ha palesat amb escreix la seva incompetència, el seu dogmatisme ideològic i el seu menyspreu per la sobirania popular. MAFO va ser incapaç de detectar el risc de les caixes en les seves operacions immobiliàries i va deixar que la bombolla del totxo és fes cada cop més gran fins a liquidar el model, social i territorial, reeixit de les caixes.

Más Noticias