Fora de joc

Els socialistes no se'n surten

Ningú s’explica el comportament suïcida de les balenes o els dofins avarats a la sorra de la platja. Malgrat els intents generosos i titànics de tornar-los al mar, els cetacis tornen a arrebossar-se a la sorra fins a morir. Hom parla, des de la pròpia biologia, d’un excés de records emmagatzemats al cervell, una mena de sobredosi de memòria, que actua de forma letal davant estímuls ambientals negatius. Més o menys com el suïcidi anòmic, categoritzat per Émile Durkheim, que es produeix en períodes en què hi ha hagut fets traumàtics a escala social, com ara guerres o crisis econòmiques.
El suïcidi ideològic, polític i electoral del PSOE i del PSC és gairebé tan espectacular i inexplicable com el de les balenes. Els diputats socialistes ens recorden l’actitud suïcida dels procuradors franquistes votant la Llei per a la Reforma Política. Els procuradors franquistes estaven tan convençuts de la seva representativitat que pensaven que guanyarien l’escó parlamentari sense despentinar-se. Així mateix, molts diputats socialistes creuen ingènuament que el seu sacrifici patriòtic els serà recompensat el pròxim 20-N. D’altres posen cara de pomes agres, com per exemple la ministra Carme Chacón tot just el mateix dia en què acceptava la proposta d’encapçalar de bell nou la candidatura del PSC més aviat com una patata ben calenta.

L’exemple alemany és prou alliçonador. La reforma constitucional per limitar el dèficit pactada entre democristians i socialdemòcrates va dur aquests darrers al pitjor resultat electoral de la seva història. Només faltava el ministre Manuel Chaves donant la raó als que diuen que els mercats manen per sobre dels governs.
El drama del candidat socialista és convèncer un electorat desencisat i emprenyat, a qui li costa entendre que ha de tornar a votar un partit que ha aplicat el programa econòmic del PP i promet ara restablir l’impost sobre el patrimoni. Sembla més coherent votar el PP o altres partits d’esquerres o, simplement, quedar-se a casa el 20-N. La tragèdia política per a l’esquerra i social per als més febles és que el principal beneficiari d’aquest suïcidi polític serà el PP (i CiU). I tot serà pitjor encara.

Más Noticias