Fora de joc

Els ministres catalans del PP

Falta un mes per les eleccions i els sondejos confirmen la majoria absoluta del PP. No sembla haver-hi res, ni tan sols l’anunci del certificat de defunció d’ETA, que li pugui amargar la nit electoral a Mariano Rajoy. Fins i tot el CIS indica la preferència pel PP (32%) davant el PSOE (20%) dels joves que votaran per primera vegada. Només queda valorar la magnitud de la tragèdia socialista a Andalusia amb vista a les eleccions autonòmiques de la primavera i el morbo del resultat a Catalunya amb un sorpasso hipotètic i històric del PP sobre CiU.
Així doncs, amb gairebé tot el peix venut i les candidatures tancades, tothom fica cullerada en la composició del nou gabinet ministerial. ¿Rajoy mantindrà la paritat de gènere? ¿Reduirà el nombre de vicepresidències i ministeris? ¿Es farà realitat el somni, segons Esperanza Aguirre, d’Alberto Ruiz-Gallardón? ¿Eliminarà el ministeri de Medi Ambient? ¿Duran i Lleida serà (finalment!) ministre?

Els resultats excel·lents del PP a Cata­lunya poden aconsellar a Rajoy premiar amb un ministeri els dirigents catalans. Jorge Fernández Díaz, que ja va ser la seva mà dreta al Ministeri d’Educació, és un valor sòlid. Així mateix, Alícia Sánchez-Camacho es podria fer càrrec del Ministeri de Treball. Tot amb tot, la presència catalana en el Consell de Ministres hauria d’anar més enllà del PP per garantir la complicitat de CiU.
Alguns analistes indiquen el retorn de Josep Piqué com a responsable del Ministeri d’Economia. El president del Cercle d’Economia, però, està amortitzat i cremat amb un partit –controlat amb mà de ferro pels germans Fernández Díaz– en què mai es va sentir còmode. Tanmateix, la raó principal del seu rebuig és que ja no gaudeix d’allò que, fa 15 anys, era fonamental per a la seva elecció: la seva proximitat amb CiU. Un factor que també porta a descartar els dirigents patronals Joan Rosell, Gay de Montellà i Eusebi Cima.
El Josep Piqué de l’any 2011 es diu Salvador Alemany. La darrera paraula la tindrà el president Artur Mas i tot dependrà del marge de maniobra per millorar el finançament de Catalunya amb un pacte fiscal específic. A Duran li pot agafar un cobriment de cor.

Más Noticias