Fora de joc

L'Assemblea de Catalunya

La celebració fa pocs dies del partit de futbol entre el Barça i el Granada va servir per recordar que, tot just 38 anys abans, Johan Cruyff va debutar amb el Barça en un partit de Lliga contra el Granada al Camp Nou. El 28 d’octubre del 1973, però, també va ser una data històrica perquè aquell diumenge van ser detingudes 113 persones vinculades a l’Assemblea de Catalunya a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de totes les Gràcies, al barri de Sants. Alguns, com ara l’advocat Josep Solé Barberà, duien les entrades a la cartera i es van perdre els dos primers gols del crack holandès.
Demà es commemora el 40è aniversari de la creació de l’Assemblea de Catalunya en una altra església, en aquella ocasió la de Sant Agustí, al cor del barri Xino de Barcelona. L’Assemblea va ser la gran plataforma unitària de l’oposició antifranquista. Aplegava partits, centrals sindicals, moviments socials, entitats cíviques, assemblees territorials, intel·lectuals i personalitats independents. Amb l’Assemblea els catalans vam ser imparables, que diria Josep Guardiola, i imbatibles, com reblaria Joaquim Maria Puyal. L’any 1977, l’Entesa dels Catalans, que recollia el seu esperit, va escombrar en els comicis al Senat i, més tard, va aixoplugar la resta de senadors catalans, tret d’un d’UCD.

Amb Jordi Pujol i ara amb Artur Mas, CiU patrimonialitza el país identificant Catalunya amb la federació nacionalista. CiU és, segons pregona el lema electoral, la nostra força, tot apropiant-se d’un nos­altres (els catalans) col·lectiu amb una visió totalitzadora i excloent. El president Artur Mas ho ha explicitat d’una manera més precisa en una tautologia sectària: "La força de CiU és la força de Catalunya". El candidat –amb dret a seure al Consell Executiu de la Generalitat– Duran i Lleida tampoc s’ha mossegat la llengua i afirma que CiU és el braç polític del Govern de la Generalitat a Madrid.
El problema és que els sondejos apunten que CiU amb prou feines arribarà al 30% dels vots. Mentre que l’Assembla de Catalunya era un projecte de país, CiU representa un projecte de partit, hipotecat al PP.

Más Noticias