Fora de joc

Nacionalisme espanyol

Mario Vargas Llosa és un excel·lent escriptor i, alhora, una persona compromesa políticament, que no ha dubtat, com a ciutadà espanyol, a revelar el sentit del seu vot. Les raons descabdellades en el seu article habitual a El País constitueixen el paradigma de la paràbola bíblica referida a la palla a l’ull d’altri i a la biga en el propi. El Premi Nobel de literatura parteix de la premissa que mentre els nacionalismes perifèrics, més enllà de la seva contumàcia en la desintegració d’Espanya, són enemics de la llibertat dins del seu territori, el nacionalisme espanyol garanteix les més altes cotes de llibertat i de progrés.
Amb la que està caient, Vargas Llosa no dubta a qualificar l’acció del nacionalisme basc i català com "el problema més seriós que haurà d’afrontar Espanya el futur proper". Per aquesta raó, donarà el seu vot a Unión Progreso y Democracia (UPyD), el partit de Rosa Díez ("Una rosa para Rosa", escriu) tot i que voldria que guanyés el PP. De fet, a parer del candidat frustrat a la presidència del Perú, UPyD seria el soci ideal en el cas que Mariano Rajoy no assolís la majoria absoluta. D’aquesta manera s’evitaria el xantatge permanent (i miserable) que fan els nacionalistes perifèrics (CiU, PNB, CC, BNG, ERC...) a canvi d’assegurar la majoria parlamentària dels dos grans partits nacionals (espanyols, per descomptat).

El partit creat en sis mesos al voltant de l’exdirigent socialista va ser la gran revelació de les eleccions generals del 2008. Rosa Díez va aconseguir l’acta de diputada per la circumscripció de Madrid. Dels 300.000 vots obtinguts, gairebé la meitat es van concentrar a Madrid. A Catalunya va traure uns milers de vots, un migrat 0,17%, el percentatge més baix de tot
Espanya.
UPyD és per definició una força política que fa bandera del nacionalisme espanyol i un fenomen madrileny electoralment. A Rosa Díez no li agrada el qualificatiu nacionalista, ni tan sols pel seu partit, i prefereix omplir-se la boca amb el concepte constitucional, tot i que els seus plantejaments, uniformistes i recentralitzadors, topen amb l’esperit i la lletra de la Constitució i dels estatuts d’autonomia.

Más Noticias