Fora de joc

La llum al final del túnel

La niña de Rajoy del 2008 ara és una adolescent indignada al bell mig d’un túnel fosc i sense sortida escoltant a través dels auriculars del seu iPod God save the queen, dels Sex Pistols. No hi ha futur, sobretot per a la gent com ella. En el debat electoral entre els candidats del PSOE i del PP, Mariano Rajoy va prometre a la niña sense futur que amb el seu Govern començaria a veure la llum al final del túnel, però Rubalcaba li va advertir que no es deixés ensarronar pels cants de sirena de la dreta perquè la llum a la qual feia esment Rajoy era la del tren del neoliberalisme que la deixaria ben planxada, sense feina de qualitat i sense subsidis, sense sostre i sense crèdits, sense escola i sanitat públiques, i sense poder-se casar amb la seva parella
homosexual.

Rajoy va burxar amb destresa en la ferida dels cinc milions d’aturats, la reducció del salari dels empleats públics, la congelació de les pensions i l’augment de les desigualtats socials a Espanya. Per la seva banda, Rubalcaba parlava de l’agenda oculta de Rajoy llegint entre línies el programa electoral del PP. El mateix que, de fet, ja havien fet els conservadors i liberals britànics després de les eleccions. Els liberals havien jurat que s’oposarien amb totes les seves forces a l’augment de les taxes universitàries i, abans que el gall cantés tres vegades, és a dir, abans de tres telenotícies, van donar suport a la proposta conservadora de fer encara més difícil l’accés a la universitat en el prou classista sistema universitari britànic.
Rajoy ens va explicar, un cop més, el conte de la lletera neoliberal de la creació d’ocupació a partir de la desregularització del mercat laboral, la reducció d’impostos i la privatització dels serveis públics. Ja fa temps que als Estats Units, a Gran Bretanya o Irlanda, el càntir neoliberal es va trencar en mil bocins i la llet vessada es va tornar agre.
El problema és que la indignada niña de Rajoy no tan sols passa dels candidats del PSOE i del PP, que es van tapar mútuament les vergonyes de la corrupció política, sinó també de la resta de candidats que ahir eren absents al debat electoral, com de fet ho van estar Catalunya i Europa.

Más Noticias