Antonio Baños

Articulacions judicials

Llegeixo en aquesta capçalera que un grup d’advocats està ultimant una querella contra les agències de ràting que tanta anomenada han agafat gràcies als seus impagables serveis a l’horda financera. I, esclar, entre els noms dels litigants hi ha Jaume Asens. Fa més d’una dècada que el vaig conèixer i aquest home sempre s’ha obstinat a desaprofitar una prometedora carrera en causes de poc profit: allò dels drets humans, l’habitatge, minories i altres causes que et fan tenir molts melics per lligar i pocs calés per gastar. Ja s’imaginen de quina mena de persona estic parlant. A mi, el gest em sembla notable i valent sens dubte, però no he pogut evitar, i que l’Asens em perdoni, que la notícia em posés una mica moix.

La política de partits a Espanya fa anys que llisca cap a una judicialització que oscil·la entre el que és perillós i ridícul. El partidisme i personalisme dels togats ha fet avergonyir-nos massa vegades i fa massa poc. Alguns dels grans temes polítics i socials han estat sustentats en accions de jutges com bé ens recorda el darrer documental d’Isabel Coixet sobre Garzón. I a mi m’entristeix que, davant d’una insòlita passivitat de la societat (la civil i l’anònima), d’una obsessió per la genuflexió dels sindicats i de l’astorament general i permanent dels intel·lectuals, experts i autoritats diverses, sigui l’Asens i els seus companys qui una vegada més, sense descans ni sentit de la proporció, surtin a matar aquesta llúdriga llefiscosa a cop de querella. En Heidegger feia veure que justícia en grec (dike) semblava tenir a veure amb dyke, que volia dir articulació, juntura. Qui sap, potser aquesta acció judicial faci d’articulació prou ferma i ens ajudi a alçar d’una vegada els braços contra aquesta gent tan ufana i, lògicament, tan superba.

Más Noticias