Antonio Baños

Draps bruts dins de casa

Pots ser lliure sempre que la teva llibertat et porti a ser exactament igual que jo. Aquesta és la tesi paternalista que alimenta els ridículs decrets de prohibició d’aquests draps malèfics i musulmans que tenen la virtut d’arrabassar la dignitat humana per la via tèxtil. Torna aquella idea que ja vam aplicar els occidentals amb tant d’èxit al temps de l’imperi. Vam prohibir els déus dels natius americans per salvar les seves ànimes. Vam massacrar i esprémer els africans pel seu bé, per portar-los la civilització, i ara prohibim l’entrada als mercats d’un centenar de dones en nom de la llibertat universal. Tot això té un nom antic: colonialisme. De fet, si dius que prohibeixes el nicab per una qüestió de dignitat, el que afirmes és que qui el porta és indigne. Així sumes a la discriminació patriarcal, a la migratòria i a l’econòmica, la cada vegada més aclaparadora discriminació progressista.

I és ben curiós que sigui la gestió del propi cos el terreny al qual reduïm les llibertats per protegir la llibertat. Ho dic perquè Occident és l’única cultura que ha creat dos malalties específiques, l’anorèxia i la bulímia, filles del nostre lliure ús de la imatge personal. L’Occident il·lustrat i cristià era també qui tancava les dones amb cotilles. És la societat democràtica qui indueix a fer operació biquini i a posar-se pits, qui lliga l’acceptació juvenil amb el catàleg de Nike. Qui nega la feina a qui no porti corbata. Per raons de dignitat, la dona musulmana no pot mantenir l’anonimat que sí que concedim a qualsevol famós amagat darrere una gorra de beisbol i unes immenses ulleres de sol. Potser algú hauria d’explicar a les dones amb nicab de Catalunya aquell vell crit feminista i adaptar-lo per a aquesta repressió: "Nosaltres ens vestim, nosaltres decidim".

Más Noticias