Antonio Baños

'Incwala' municipal

A la tribu dels swazi practiquen el ritual de l’incwala. L’acte consisteix que qualsevol cap yao (una mena d’alcaldes) en rebre el mandat és apallissat perquè tastin la duresa del càrrec. Max Gluckman va batejar aquesta mena de cerimònies com a "rituals de rebel·lió". Els polítics fa uns dies que tasten un autèntic ritual de rebel·lia que pot condicionar la política municipal. Perquè ningú no ha parlat gaire de la dimensió municipalista de les acampades. Hem parat poca atenció sobre un dels efectes més llaminers de la seva praxi: la reocupació de l’espai públic. A les nostres ciutats hem vist com minvava l’espai públic de la mà de dues forces repressives: la cultura seguretista i el turisme. Però les acampades i la seva cultura política poden aturar aquest progrés.

El treball precari i l’economia informal es barregen amb el procomú, i creen noves aliances productives. L’aturat, l’estudiant i l’immigrant troben espai físic de contacte per sobre del turista i el policia. L’acte de passejar, tal com mana el situacionisme, esdevé un acte polític. Ens deien que per governar era imprescindible disposar de bons gestors. Com que no queda res per gestionar, s’ha de recuperar el que és públic com a capital social no monetari. Celebro la irrupció de les CUP a Girona i els seus bons resultats en general, significa una filtració de la política des de baix. La vella política ha patit el seu incwala, el ritual de rebel·lió que ha de mullar, com una pluja fina, tota l’agenda futura.

Más Noticias