La Xina i les maniobres al Bàltic

Pere Ortega, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

En l’ambient enrarit que es viu a Catalunya i Espanya a causa del conflicte català, qualsevol posicionament provoca reaccions oposades. Aquest ha estat el cas del meu article anterior “Identitats compartides i el brexit català” publicat en aquest Blog, que ha suscitat, com era d’esperar, controvèrsia, i que algunes persones s’hagin adreçat al Centre Delàs, preguntant si el meu article, que sempre signo com a membre del Centre, representava la posició oficial de la institució. Doncs no, aquest, com qualsevol altre article meu, només representa la meva posició personal i mai la del Centre Delàs.

* * *

Unes maniobres militars sempre són una demostració de força per part de l’Estat que les du a terme. Amb elles, sempre es tracta de demostrar, especialment a països rivals, la capacitat de projectar força armada per fer front a qualsevol eventual crisi. Amb elles, els estats pretenen advertir a altres estats que estan preparats per intervenir a qualsevol conflicte que posi en perill els seus interessos, i en aquest sentit, dissuadir i infondre por a qualsevol altre Estat de ficar-se en aquests interessos. És per això que qualsevol desplegament de forces militars duent a terme assajos de guerra ha de ser entesa com un fet contrari a la convivència entre estats, ja que desestabilitza la pau de la regió on es duen a terme.

Això ve al cas perquè aquests dies, al Bàltic, Rússia i Xina, estan realitzant conjuntament unes maniobres militars a les aigües territorials de Kaliningrad, un territori sota jurisdicció russa amb sortida al Bàltic, allunyat de la seva frontera i enclavat entre Polònia i Lituània, tots dos països membres de l’OTAN. Aquestes maniobres militars han alarmat l’OTAN, especialment a les tres repúbliques bàltiques i Polònia, doncs diuen sentir-se amenaçades per aquest desplegament militar a les seves fronteres. Que Rússia projecti la seva força militar a Kaliningrad és cosa sabuda, allà té desplegats míssils Iskander d’abast mitjà amb capacitat de portar caps nuclears, uns míssils disposats per Rússia com a resposta al desplegament de l’escut antimíssils que els Estats Units van situar a Polònia i Romania. Però que la Xina vagi de maniobres a Kaliningrad, un territori tan allunyat de les seves fronteres i on no se li coneixen interessos, és com per alarmar-se. Precisament un país, la Xina, poc procliu a crear tensions en la geopolítica internacional.

La resposta a aquesta pregunta no pot ser altra que la Xina ha decidit donar suport a Rússia davant els Estats Units i l’OTAN a Europa de l’Est. D’una banda, perquè la Xina se sent intimidada en la seva pròpia àrea geogràfica en el sud-est asiàtic. Doncs allà, els EUA han estat incrementant la seva presència, reforçant les seves bases militars repartides per tota la regió, on ha augmentat el seu potencial naval. Si s’observa el mapa de bases militars dels EUA, aquestes formen un ventall que envolten els mars al voltant de la Xina. A més, hi ha una gran tensió entre Corea del Nord i els EUA i els seus aliats, Corea del Sud i Japó. Una tensió que la Xina vol disminuir, ja que el seu augment o possible explosió armada afectaria de ple al seu interès per mantenir la pau a les seves fronteres. A més de considerar que la tensió amb Corea del Nord és una excusa per situar l’armada dels Estats Units davant les seves costes, la qual cosa, segur que preocupa la Xina.

Per descomptat les maniobres militars al Bàltic per part de Rússia i la Xina no són una bona notícia, ja que agreugen les tensions en una zona on es confronten els interessos de Rússia i dels diversos països de la zona que són membres de la UE i la OTAN. Països, que a més, alberguen minories importants d’origen rus, on, també i amb regularitat, es duen a terme maniobres de l’OTAN, tant a Polònia com a les repúbliques d’Estònia, Letònia i Lituània. Espanya mateixa té previst desplegar fins 635 militars, avions F-18, una fragata i blindats Pizarro i Leopard en missions de l’OTAN. Els F-18 per “protegir” l’espai aeri bàltic d’incursions russes, i a Polònia per “reforçar” la seva defensa davant Rússia. Un reforç i protecció, que Rússia veu com una intimidació en les seves fronteres per part de l’OTAN. Vladímir Putin, pot ser un nacionalista disposat a defensar la població de parla russa repartida fora de les seves fronteres, com va demostrar amb l’annexió de Crimea i les repúbliques del Donbas davant Ucraïna perquè quedessin sota la seva influència russa. Però desencadenar una intervenció en territori polonès o en les repúbliques bàltiques,  que formen part de l’OTAN, desembocaria en un conflicte d’àmplia magnitud i potser armat.

Per descomptat les maniobres militars conjuntes entre Rússia i la Xina a l’Europa bàltica no són una bona notícia, ja que pronostiquen tensions i potser enfrontaments futurs. Però alhora demostren que Rússia i la Xina, com a socis, no estan disposats a deixar que els EUA i els seus socis marquin l’agenda de la geopolítica mundial. I avisen, a Donald Trump, que s’ha de comptar amb ells en qualsevol actuació que pugui trastocar l’ordre mundial.

Mai van ser bons els temps per a la lírica, però l’arribada del bel·licista Donald Trump a la Casa Blanca ens obliga a redoblar els esforços per fer les paus.