31/01/2012

La retirada del pro­jecte de reordenació de la plaça de les Glòries per part de l’e­quip de govern de la ciutat de Barcelona torna a demostrar que no es pot provar de resoldre un problema general de ciutat des d’una mirada estrictament espacial i de disseny urbà.

Una situació semblant es va viure en el cas de la proposta de reforma de la Diagonal, encara que aleshores la feblesa del govern va comportar errades més significatives, tot combinant mecanismes de decisió col·lectiva com va ser el referèndum amb un plantejament tímid i de curta volada. Però, en el fons, les situacions tenen punts de contacte. En tots dos casos el problema de fons és de model de mobilitat i de tipus de ciutat que es vol endegar. I en els dos casos s’amaga el tema, ja que es pensa que la cosa es complicarà, i es busca sortida en projectes que facin bonic, tot aprofitant la tecnologia que avui permet que sobre el paper tot sigui possible i que, a més a més, sembli real. Estic segur que, tant en el cas de la Diagonal com en el de la plaça de les Glòries, els estudis de mobilitat existien i permetien alternatives. Però al final es busca una combinació de novetat i de bona imatge que no aconsegueix consens i que torna a endarrerir la solució del problema.
¿Cal enderrocar un túnel ferroviari i deixar sense funció una estació com la de França? No hi ha diners per acabar la línia 9, però, en canvi, ¿tenim diners per enderrocar l’anella de les Glòries i fer les obres per fer passar la Gran Via per sota de la plaça? En els dibuixos o renders presentats no hi havia el tramvia. ¿Què en farem? ¿No caldria fer un plantejament una mica més general i situar el disseny futur de la plaça en aquest context? ¿Hem de seguir pensant la ciutat a trossos? Ara unes portes a Collserola, ara una gran plaça a les Glòries, demà un barri nou al port... Mentrestant, hi ha gent que no s’atura a pensar la ciutat, sinó que busquen com posar-la al servei dels seus interessos. I aquests ni fan renders ni es plantegen referèndums. Però deixen petjada i transformen la ciutat. Si som capaços d’encarar els temes de fons, les places i avingudes agafaran noves dimensions i podrem anar més enllà dels renders.