M’envien del Col·legi de Periodistes una petició perquè la signi. Protesten contra els blocs informatius electorals: la "pràctica arbitrària que passa per sobre de les direccions d'informatius, dels Comitès Professionals i dels periodistes." Ho faran públic avui dimecres amb el llistat de persones que recolzen la seva petició. I tenen una raó de pes. Diuen: "Els periodistes comprenem i compartim que el poder judicial ha de vetllar per evitar qualsevol abús que pugui emanar dels mitjans de comunicació. De la mateixa manera, exigim a aquest mateix poder de l'estat que vetlli pel manteniment de la independència i la professionalitat d'aquests mitjans davant els altres dos poders de l’estat." Perquè una cosa és que l’estat vetlli i l’altra cosa és que imposi. Una cosa és dir quanta estona poden parlar els partits en antena i una altra dir quanta estona els periodistes, analistes, acadèmics, escriptors i cronistes poden informar o opinar. De quina manera, sinó, aconseguirem com a ciutadania una opinió formada i aprofundida? O és que acceptarem que la informació sigui només la propaganda? Els casos històrics en què això ha estat així han estat nefastos per les llibertats individuals. I com diuen els periodistes a Mèxic, que avui dia estan tan amenaçats, hem de lluitar pel seu dret a informar i pel nostre dret a saber. El Col·legi, acaba el manifest rebutjant "les limitacions a la llibertat d’informació que representen els blocs electorals cronometrats, però també la informació ja realitzada que proporcionen els partits polítics durant les campanyes i les rodes de premsa en què no s'admeten preguntes dels periodistes." I crec que tots nosaltres ho hauríem de fer amb ells. Defensar el nostre dret a saber, a reflexionar i a triar.