Fora de joc

Una manca punyent de projecte de país

El conseller Antoni Castells serà recordat com l’autor de la millora del sistema de finançament de Catalunya però, alhora, per la seva incapacitat de liderar un projecte de país que assegurés un instrument financer públic potent a partir de la reestructuració de les caixes d’estalvis.
Rentar-se les mans del procés de fusions i de bancarització esperonat pel Govern central (amb el suport entusiasta del Partit Popular, l’única qüestió en què Zapatero i Rajoy s’han posat d’acord!) i el Banc d’Espanya, amb l’argument que era un tema d’àmbit privat, és fugir d’estudi i una greu responsabilitat política.

No es tracta tan sols d’evitar el traspàs del patrimoni de les caixes a bancs privats sinó poder disposar d’un instrument financer capaç de respondre a les necessitats col·lectives i particulars de moltes persones, famílies i petites empreses, avui ofegades per manca de suport creditici. Molts països ho han fet i els bascos, els primers.
Mentrestant, a Catalunya assistim a la vergonya del saqueig dels diners públics i del malbaratament dels ajuts públics per pagar l’augment de sous i plans de pensions  dels directius i, per què no dir-ho també, de les prejubilacions de somni dels empleats, en el mateix moment que es planteja d’allargar l’edat de jubilació de la resta dels treballadors.
Molt s’ha parlat de la pèrdua de llocs de treball per la fusió dels serveis centrals i la duplicitat d’oficines però més aviat poc de la pèrdua de llocs de treball derivats dels serveis i subven­cions finançats per les obres socials de les caixes. Per no parlar, per descomptat, de les persones, pobles i barris, perjudicats per la disminució de fons.

Más Noticias