Fora de joc

Cal reformar la Llei del Tribunal Constitucional

Tot feia pensar que després de la sentència imprudent del Tribunal Constitucional respecte al recurs presentat pel PP contra l’Estatut de Catalunya, aquest mes de setembre es procediria a la renovació dels quatre membres designats pel Senat, que ja fa tres anys que estan en funcions. La presidenta María Emilia Casas ho havia sol·licitat amb prec d’urgència i el PP i PSOE havien començat a moure fitxa. Calia, si més no, restablir la legitimitat a una de les institucions clau del nostre ordenament jurídic i renovar uns membres cremats i rovellats.

Així, doncs, amb la castració física i química de l’Estatut, el PP es donava per satisfet i accedia a una renovació en què perdia un seient i, de retop, la majoria al TC. Tanmateix, el rebuig del jurista català Eugeni Gay, alineat en el bloc progressista, a la nova llei reguladora de la despenalització de l’avortament ha donat peu al PP a fugir un cop més d’estudi davant la possibilitat, més que real, de deixar-la en paper mullat.
Tots els llums vermells s’han encès a la Moncloa. ¿Acatarà el Govern, plegat de braços, que el PP guanyi al Tribunal Constitucional, amb un frau de llei més que notori, el que va perdre a les urnes?  ¿El president Zapatero estarà disposat a fer ara el que va rebutjar fer amb l’Estatut, és a dir, reformar la Llei del Tribunal Constitucional, que com totes les lleis orgàniques només requereix la majoria absoluta, per desactivar els membres amb el mandat caducat? L’objectiu de la reforma seria forçar la renovació dels seus membres quan toqui tot evitant la utilització partidista de les institucions, com ara fa, dia sí dia també, amb tota la barra, el PP.

Más Noticias