Fora de joc

A ETA el temps de la treva ja se li ha acabat

El 16 de setembre de l’any 1998, el president de la Generalitat oferia un sopar, a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, als participants d’una trobada internacional organitzada per l’Institut Català de la Mediterrània, aleshores dirigit per la parella formada per Baltasar Porcel i M. Àngels Roque. Hi van participar persones com el sociòleg Alain Touraine i l’escriptor Amin Malouff. Acabat el sopar, la tertúlia va continuar al Pati dels Tarongers. De cop i volta, Jordi Pujol va irrompre com un llampec en la conversa amb una notícia que va desfermar l’eufòria dels presents: ETA havia declarat una treva permanent. El president xerrava pels descosits estrenyent el tronc d’un taronger amb la mà dreta. Era una data històrica, la fi de la violència terrorista i l’inici d’una nova etapa per a Euskadi i Espanya. També per a Catalunya, que havia pagat amb escreix la fúria terrorista. Hipercor, Vic...

ETA va tornar a matar. Ernest Lluch, entre d’altres. ETA va declarar més treves, tantes com després trencaria de manera brutal com l’atemptat a la T-4 de Barajas, que donava un cop de porta definitiu a les converses proposades pel president Zapatero, amb el suport del Congrés dels Diputats.
ETA no té cap mena de credibilitat i fa temps que ha perdut qualsevol tipus de legitimitat per parlar en nom del poble basc. ETA ha deixat de marcar l’agenda política, i està derrotada militarment, políticament i moralment. ETA pot matar, per descomptat, però és un zombi fora del temps i de l’espai. El millor que podria fer l’esquerra abertzale és exigir-li el lliurament de les armes i la seva dissolució. Bon vent i barca nova!

Más Noticias