Fora de joc

L'últim viatge de Walter Benjamin

El 25 de setembre del 1940, Walter Benjamin reprenia la marxa cap a la frontera espanyola. El reconegut escriptor i filòsof alemany feia uns dies que havia arribat a Banyuls de la Marenda fugint de l’ocupació nazi i de les autoritats col·laboracionistes franceses de Vichy. Theodor Adorno, un dels principals exponents de l’Escola de Frankfurt, havia fet mans i mànigues per acollir-lo als Estats Units. Només calia travessar Espanya i Portugal i agafar un avió a Lisboa. L’endemà, però, acorralat en una habitació d’una fonda de Portbou, amb l’amenaça de ser deportat a França, es va suïcidar amb una sobredosi de morfina.

Setanta anys després, val la pena fer a peu –ben calçat, això sí– l’anomenada ruta Walter Benjamin de Banyuls a Portbou. Set quilòmetres de pujada costeruda fins a coronar el Querroig pel Rumpisó i set quilòmetres de baixada, primer pronunciada i, després, lliscant suaument fins al mar. Cal destacar la senyalització, en francès, anglès, alemany i català, a la Catalunya del Nord i, en castellà també, a la part espanyola, realitzada pel Memorial Democràtic.
Tot just aquell dia, Lissa Fittko, una jove hongaresa enrolada a la Resistència, inaugurava, aprofitant l’antiga ruta Lister, el camí d’evasió per on passarien centenars de fugitius. Als seus 48 anys, Benjamin feia cara de poca salut, s’ofegava i el cor li bategava amb dificultat. Cada deu minuts s’havia d’aturar per recuperar l’alè. Fittko va girar cua a la ratlla de la frontera i, anys després, escriuria "recordo l’increïble mar blau i la cadena de muntanyes verdes de vinyes, amb un to daurat entre els pàmpols, i un cel tan blau que es confon amb el mar".

Más Noticias