Fora de joc

Campanya electoral o càsting del 'Polònia'

Fa anys, Neil Postman va afirmar que el futur s’assemblaria més al món feliç d’Aldous Huxley que no pas al terrorífic 1984 de Georges Orwell. Ras i curt: que el control social seria a través del plaer més que no pas de la repressió. Avui Gran hermano ja no ens gela
la sang, sinó ens fa petar de riure, fins a morir.

La banalització empastifa la conversa pública, i la política no n’és una excepció. Al contra­ri, aquesta campanya hem assistit a una degradació dels continguts i les formes que no té res per envejar a Ber­lus­colàndia. El ridícul de Mas i Montilla discutint a plató sobre el cara a cara ha superat amb escreix qualsevol gag del Polònia.
Alfabetitzats en el món televisiu de l’entreteniment i del tot per l’audiència, els candidats estan disposats fer tots els papers de l’auca per aconseguir el vot d’uns electors cansats de discursos i afaiçonats per les sèries estereotipades de rialles enllaunades. L’important de l’agenda diària del candidat no és ni el míting ni els debats, sinó el tall dels blocs televisius i radiofònics.
Tot amb tot, les coses no estan per riure sinó més aviat per plorar. Potser no podem canviar la Llei Electoral, ni les campanyes estúpides, però demà podem, si més no, amb el nostre vot, que els poderosos deixin de riure’s a la nostra cara.

Más Noticias