Fora de joc

Tot està per votar i tot és possible

El sufragi universal és una de les grans conquestes polítiques de la història contemporània. Constitueix el vell i bell somni de l’igualitarisme i de la transformació social. Amb el vot, la majoria pot accedir al govern i fer possible que els rics deixin de remenar sempre les cireres. El malson de Berlusconi ho espatlla tot, però no sempre guanyen els més rics, com ha passat fa poc a Califòrnia, i de vegades guanyen els pobres com Lula o, fins i tot, es compleix amb escreix el somni de Martin Luther King i s’elegeix un negre per a la Casa Blanca.

Abans als pobres no els deixaven votar, ara se’ls persuadeix que votar no serveix per a res. És la cantarella cínica dels poderosos i satisfets que, per descomptat, sí que voten. Votar és dir com és recapten i com es reparteixen els diners de tots i, també, qui ha de pagar els plats trencats. Ras i curt: o els rics paguen impostos o es retallen drets i prestacions socials.
Tampoc és veritat que tots els partits i candidats són iguals. Encara que, tot sovint, costi trobar algú que ens faci el pes. De vegades ens agradaria més votar en contra que a favor. Per això augmenta el vot en blanc. Totes les nits electorals hi ha sorpreses i ampolles de cava que es queden a la nevera. Aquesta nit depèn del teu vot en positiu.

Más Noticias