Fora de joc

El rei Artur i els cavallers del pinyol

Tot fa  pensar que el canvi d’escenari econòmic i social pot empènyer, com arreu, a un canvi de governs en els propers processos electorals. En aquest sentit, CiU pot acaronar el somni del triplet, és a dir, Generalitat, Ajuntament del Cap i Casal i... Josep Antoni Duran i Lleida, ministre d’Espanya! Artur Mas, doncs, pot fer bona la dita que a la tercera va la vençuda. De fet, és conscient que és l’última oportunitat i, per tant, ja ha dit que no anirà al notari i, per tant, que no li fa fàstic pactar amb el PP, com ja va fer en els anys feliços de conseller en cap.

Tot amb tot, el més important era contraprogramar la imatge demolidora de pijo i de sobrat que traspua la caracterització d’en Bruno Oro al Polònia. Per això, no hi havia res millor que la ploma virtuosa de la Pilar Rahola per confeccionar un retrat humà i amable que desmuntés una per una les llegendes urbanes sobre el personatge començant per la seva relació amb Jordi Pujol. Mas aprofita per matar el pare i pregona el seu allunyament del pujolisme. Ben mirat, allò que diferencia Jordi Pujol d’Artur Mas és que mentre que el primer és un polític vocacional, el segon és un polític professional.
Mas vol remenar les cireres al Camelot nostrat. Però mentre els cavallers del pinyol es passen les hores recordant la xiulada al rei i veient una pila de vegades la pel·li de Braveheart, el rei Artur pren el beuratge neo­liberal que li ha preparat el mag Merlí (Sala i Martín, vull dir). Mas sap que per guanyar, com ara fa trenta anys, cal accentuar el discurs antisocialista i anti­tripartit. Aquest cop no serà ell, sinó Joan Puigcercós, qui es quedarà amb el cul a l’aire.

Más Noticias