Fora de joc

L'esforç del sindicalisme de classe

Andreu Mayayo

Rebo una carta de la Montse Ros, secretària general de la Federació d’Ensenyament de CCOO, adreçada als treballadors que vam fer vaga el 29-S, en què ens agraeix el nostre esforç digne i, a més, afirma que no va ser en va. La dirigent sindical es congratula de l’acord sobre la reforma de les pensions assolit entre el Govern de l’Estat, les centrals sindicals majoritàries i la patronal. Un acord a la baixa, per descomptat, però que barra el pas, de moment, als voltors dels fons de pensions privats que volien clavar queixalada a un sistema públic posat sota sospita pels mercats.

A la carta hi ha un paràgraf alliçonador: "Hi ha gent que no en va fer, de força. No van participar en la vaga, o no la van promoure, ni s’ha vist la seva proposta de negociació. Hi ha gent, potser la mateixa, que ara trobaran que aquest preacord és poc, o no és res". Seria injust retreure la manca de participació als treballadors i les treballadores en precari i sotmesos a la pressió del cap de recursos humans quan et pregunta fitant als ulls si penses fer vaga.
Per això molts vam fer vaga, també per aquells que no en podien fer. Fer vaga no vol dir simplement no treballar sinó deixar d’ingressar la part del sou corresponent. En aquest sentit, els professors d’universitat que no fitxem ho hem de comunicar al servei de personal acadèmic. He penjat al meu despatx la comunicació dels descomptes corresponents i he pres la sàvia decisió, per a la meva salut física i mental, de no parlar amb els col·legues –que, muts i a la gàbia, van decidir estalviar-se els cent euros i escaig– de la suposada traïció dels sindicats i dels seus dirigents culs d’olla.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias