Fora de joc

Les immigrants, cada cop més catalanes

Andreu Mayayo

Trenta anys enrere, un cordovès arrelat al barri obrer de Bonavista em va fer saber satisfet que la seva filla ja era catalana. Al seu parer, ni el naixement en aquella barriada de la ciutat de Tarragona, amb els carrers indicats per números i no per noms, ni el coneixement de la llengua catalana, ni el pa amb tomàquet,  ni el Barça, eren motius suficients per atribuir-li l’etiqueta de catalanitat, si més no, tan definitori com el model reproductiu. La meva filla, deia sorneguer, acaba de parir el segon fill i ha dit prou (així, en català). Pensa que jo he tingut set fills i nosaltres érem onze germans.
De les darreres dades publicades fa pocs dies per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la més rellevant no és la disminució d’un 5% dels naixements, a Espanya i a Catalunya, sinó la reducció del nombre de fills de les dones procedents de la immigració recent, que ja ha baixat ostensiblement dels dos fills per mare

El model reproductiu català, si més no,  des de principis del segle XIX, s’ha basat, d’una banda, en una baixa natalitat i, de l’altra, en una capacitat de generar riquesa, amb la qual cosa esperonava la immigració. Així mateix, la segona generació de nouvinguts es feia catalana i decidia tenir pocs fills alhora que també maldava per crear nous llocs de treball i, per tant, estimulava un cop més l’arribada de nous
immigrants.
Fa deu anys els demògrafs discutien si la nova immigració extra­comunitària, caracteritzada per una cultura i creences religioses molt més diferents i diverses, trencaria o no la baula de la catalanitat. Tot indica que les immigrants són cada cop més catalanes, encara que portin hijab.

Más opiniones del/a autor/a »

Más Noticias