06/07/2011

Amb el títol La Catalunya més fosca, el periodista Víctor Saura va publicar fa un parell d’anys un llibre impactant sobre la pols que s’escombra sota la catifa dels mitjans de comunicació. Saura relligava tot un seguit de retrats d’impotència i d’impunitat forjats en la seva època de periodista d’investigació d’El Triangle. Ara, el Grup de Periodistes Ramon Barnils acaba de publicar l’Anuari Mèdia.cat sobre els silencis mediàtics del 2010. D’allò que no se n’ha parlat o bé se n’ha parlat de manera esbiaixada.
LSSRqAnuari Mèdia.cat, publicat amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya, presenta una dotzena de casos analitzats per diversos autors però amb una metodologia comuna, i inclou un annex amb hemeroteca, bibliografia i fonts de consulta. L’àmbit són els països de parla catalana, Andorra inclosa, amb un reportatge sobre la seva naturalesa de paradís fiscal, malgrat l’entrada en vigor del conveni bilateral amb Espanya. En aquest sentit, destaquen reportatges econòmics com ara el referit a les autopistes catalanes en mans d’Abertis, controlada per La Caixa i ACS, que té el monopoli d’unes vies de pagament que han generat ingressos molt superiors als costos de construcció i que, a hores d’ara, ja estan amortitzades amb escreix. Res d’estrany, doncs: els principals mitjans d’informació gairebé amaguen els 662 milions de beneficis, un 6,1% més que l’any anterior, de l’empresa presidida per Salvador Alemany.
Així mateix, s’amaguen els beneficis de la banca, que superen, també amb escreix, les retallades socials aprovades pels diferents governs. Mentre que el 56% de

la població catalana viu amb menys
de 1.000 euros mensuals, els 584 càrrecs de
consellers executius de les empreses de l’Ibex-35 cobren una mitjana de 989.000 euros. Foc d’encenalls, esclar, si ho comparem amb les retribucions dels tres principals executius de Bankia, amb Rodrigo Rato al capdavant, de 13,5 milions. Fins i tot Isidre Fainé estaria d’acord que s’han passat tres pobles.
De segur que també hauria estat alliçonador un reportatge sobre el tractament mediàtic de la vaga general del 29 de setembre i el linxament dels sindicats.