Fora de joc

Sense pèls a la llengua

En la seva defensa del pacte fiscal, en la línia del concert econòmic basc i navarrès, el president Artur Mas cita a bastament la intervenció del diputat Ramon Trias Fargas en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, tot just quan s’elaborava la Constitució del 1978, en què plantejava que les comunitats autònomes (no tan sols Catalunya) tinguessin sobirania fiscal. Així, doncs, suposo que també deu conèixer la seva intervenció durant el debat de l’article 3 de la Constitució, sobre l’oficialitat i cooficialitat de les diverses llengües espanyoles. En aquesta sessió, el diputat Trias Fargas va afirmar: "Crec que és també de rebut dir que el dret a la llengua materna és un dret de l’home, un requisit pedagògic de la màxima importància. Canviar de llengua en la infantesa dificulta extraordinàriament la capacitat del nen. Nosaltres mai obligarem cap nen d’ambient familiar castellà a estudiar en català".
En aquest sentit, la proposta inicial de CiU en el debat parlamentari de la Llei de Normalització Lingüística del 1983 era la d’establir una doble xarxa escolar a Catalunya de separació per raons de llengua en català i en castellà. Davant la ferma posició del PSUC i del món educatiu, tant de pares com de professors, CiU va canviar d’opinió i va acceptar el model d’immersió lingüística, que ha estat un model d’èxit reconegut pels organismes internacionals.

Ara tothom, si més no CiU, s’omple la boca de la bondat d’aquest model i fins i tot el president Mas crida a sometent per defensar la nostra identitat i personalitat col·lectiva. La qüestió, però, no és d’identitat nacional sinó d’integració i de cohesió social. Tanmateix, si el president està tan preocupat per la desaparició d’aquest model, per què no deixa de pagar a les escoles privades concertades on es passen la immersió lingüística pel folre de la bata? I posats a demanar, per què no augmentem les partides corresponents a l’ensenyament del català als nouvinguts i als adults?
L’amenaça al model d’immersió lingüística no és judicial sinó fonamentalment política. I malgrat els escarafalls preelectorals, CiU sembla que està disposada a pagar aquest preu al PP.

Más Noticias