Fora de joc

La refundació d'Esquerra

Més que un partit, ERC és una marca. Més que una raó, un sentiment. Més que un programa, una emoció. En els seus 80 anys d’història, el partit de Macià i Companys, de Tarradellas i Barrera, de Colom i Carod-Rovira, ha canviat de pell (i d’ossos) una pila de vegades. Després de la patacada electoral, Puigcercós i Ridao van tirar la tovallola i van oferir el timó al grumet del vaixell, en una metàfora precisa i brillant de l’exsenador Carles Bonet, l’únic que va intentar agafar el timó.
Les urgències electorals no han permès al ERC i el PSC fer una reflexió profunda sobre l’experiència de Govern, els nous camins a seguir i els nous lideratges, per descomptat. Semblen, doncs, gallines fent tombs amb el cap escapçat. Mala peça al teler que beneficia la dreta espanyola i catalana (PP i CiU), les quals, malgrat les picabaralles electorals, continuen fent immersió lingüística (boca-boca) en la intimitat.
El projecte polític d’Oriol Junqueras és girar full al Tripartit, reunificar l’espai independentista (Reagrupament i SI) i maldar per un front patriòtic hegemonitzat per una CiU sobiranista. En aquest sentit, Marta Rovira, que substituirà Ridao a la secretaria general, ha declarat sense embuts que "Alfred Bosch és la primera gran aposta per fer creïble l’Esquerra que

defensem".
Les primàries de demà no són per elegir el cartell electoral d’ERC, sinó per ratificar la nova direcció del partit. Joan Ridao creia, ingènuament, que la tasca feta al Congrés dels Diputats (brillant, sens dubte) i la generositat en el traspàs de la direcció l’avalaven per continuar de diputat. Després de renunciar a la direcció del partit i al manteniment d’un projecte polític d’esquerra nacional, Ridao havia d’acceptar la seva subalternitat o retirar-se a les casernes d’hivern. Forçar unes primàries és comprensible des del punt de vista personal, però esdevé estèril si no apunta a liderar de nou Esquerra.
Demà els militants votaran en clau de partit més que en clau electoral i ho faran, molts d’ells amb el cor trencat, a favor de la nova direcció, si més no per evitar un buit de poder absolutament suïcida i no tan sols electoral.

Más Noticias