Fora de joc

Immigrants i emigrants

La potència demogràfica de la Corona de Castella al final del segle XV, al voltant dels quatre milions d’habitants (la Corona d’Aragó tot just arribava al milió), va permetre la colonització americana començada avui fa 519 anys amb l’arribada de Cristòfor Colom a les Bahames. La demografia, com la geografia, és imprescindible per entendre la història.
Després de l’arribada de cinc milions d’immigrants en la darrera dècada, els fluxos migratoris canvien de signe i poden reduir en mig milió de persones la població espanyola al final d’aquesta segona dècada del segle XXI. Així mateix, segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2019 el creixement vegetatiu començarà a ser negatiu, amb més defuncions que naixements. Convé recordar que el màxim creixement vegetatiu es va assolir fa tres anys, amb un diferencial positiu de 134.305.

Catalunya serà la comunitat autònoma amb la pèrdua poblacional més destacada, amb una reducció del 7,1%, al voltant del mig milió d’habitants. Tots els experts han subratllar com a factor principal el retorn de molts immigrants, bàsicament llatinoamericans, romanesos i magribins, als seus països d’origen. Un fenomen que ja s’ha començat a detectar a casa nostra –en marxen més dels que vénen– i que, curiosament, coincideix amb els discursos hipòcrites i, sobretot, fora de lloc que pregonen que ja no podem acollir més persones.
Tot amb tot, caldria filar més prim i subratllar que una part important de l’emigració dels anys vinents s’haurà d’atribuir a joves autòctons a la recerca d’una sortida professional digna. No es tracta de la decisió voluntària, per amor o interès, de viure a l’estranger, sinó de la manca de futur professional al nostre país per a la generació més ben formada de la nostra història. A diferència dels anys seixanta, ara exportarem mà d’obra qualificada i ben preparada. Molt s’ha parlat dels enginyers festejats per Alemanya i molt poc del nostre personal sanitari. Abans de l’estiu, el Servei Públic de Salut holandès va anar a l’Escola d’Infermeria de Bellvitge de la Universitat de Barcelona amb la intenció de contractar un centenar d’infermeres en els propers quatre anys.

Más Noticias